dimarts, 3 de desembre del 2013

Cervesa especial de Nadal



Un any més tenim l’oportunitat d’acompanyar les festes nadalenques amb la tradicional recepta de Nadal belga. És una cervesa pensada especialment per acompanyar àpats copiosos en substitució del vi: rostits, canalons, aus farcides, etc. Totes les carns abundants mariden a la perfecció amb aquesta cervesa que no desmereix gens ni mica al costat d’un bon vi. 

És una cervesa de molt cos, càlida pel seu elevat grau, potent gust i fortament especiada, el·laborada amb 8 maltes, una tria de llúpuls nobles i especiada amb anís estrellat, coriandre, anís verd, clau, cardamomo, gengibre, nou moscada, canyella i mel. 

El mèrit d’aquesta cervesa consisteix en que no es pugui identificar cap de les espècies que li donen el gust i l’aroma, per això s’usa una família de llevats especials i es deixa madurar durant un mínim de tres mesos. És una cervesa molt especial que podriem qualificar de “gran reserva” fent el símil del vi. Digna del millor àpat de Nadal. 

Per als qui cada any la regaleu, aquest any també hi ha opcional la bossa de regal per ficar-hi l'ampolla al preu afegit d'un euro.

7,1º alcohòlics, 535Kcal/ampolla de 75cl
Servir entre 12 i 14º
Consumir preferentment abans de desembre 2014.


Vota la cervesa especial de Nadal 

dilluns, 2 de desembre del 2013

Cydònia



Amb aquest nom coneixien els antics grecs la que ells anomenaven la fruita de l’amor. L’arbre estava consagrat a Afrodita, la deessa que s’ocupava d’aquests afers i els seus fruïts mai no faltaven en la primera nit de les parelles de nuvis. Molt més tard a casa nostra la vam conèixer amb el nom de codony i membrillo a la resta de les Espanyes. El codony tot i ser una fruita aspre de menjar crua té un aroma molt potent i agradable. La idea d’aquesta cervesa és aprofitar aquesta fruita de tardor per obtenir una cervesa aromàtica i afruitada com a aperitiu de les festivitats nadalenques.

La recepta és d’estil americà amb incorporacions molt tardanes de llúpol fresc de la varietat Columbus per evitar una amargor excessiva i aprofitar tot l’aroma i el sabor, en combinació amb el codony.

5,5º alcohòlics, 194Kcal/ampolla de 33cl
Servir entre 6 i 8º
Consumir preferentment abans de març 2014.


Vota la Cydònia 

Escocesa de 80 xílings



Una de les cerveses més ben valorades de la temporada anterior va ser l’escocesa de 60 xílings, que vam poder gaudir el passat mes de juny, per la seva baixa graduació i el seu sabor característic de les cerveses escoceses. Ara tenim l’ocasió de gaudir de la seva germana gran, la de 80 xílings. Més fosca, més densa, amb més cos i tot l’aroma de Escòcia dins la copa.

La principal característica d’aquestes cerveses és el seu cos, fruit d’un macerat a més temperatura de l’usual i una cocció que busca la caramelització del most. Cinc maltes torrades diferents, i flocs de blat de moro acompanyen a la malta pilsner per crear una complexitat de gust de cereals que fan de base a tres llúpols molt aromàtics i amb un toc de canyella. La combinació dona com a resultat una cervesa de gran qualitat per disfrutar com a copa de vesprada o de mitja tarda. 



4,7º alcohòlics, 165Kcal/ampolla de 33cl
Servir entre 12 i 14º

dijous, 7 de novembre del 2013

Brown porter amb garrofa




Una altra cervesa típicament tardoral de caràcter suau, dolç i agradable al paladar. Les porter són cerveses negres on predominen les maltes per damunt de tots els altres ingredients. Dins aquest estil, la brown porter, és la menys fosca de les cerveses. El seu color marró intens s’aconsegueix amb maltes torrades i caramelitzades carregades de sucres no fermentables que sobreviuen al procés de fermentació i són les que li aporten el caràcter dolç.

En aquesta ocasió buscava ressaltar la dolçor terrosa de la garrofa, una tavella que malgrat ara es poc apreciada temps enrera s’usava com a succedani de la xocolata. D’entre les maltes presents en aquesta cervesa hi ha una important presencia de malta xocolata, una malta d’ordi que té uns aromes que recorden al cacau i que es barregen amb el gust la garrofa de forma molt bona.


Aquesta és una cervesa de tres glops malgrat la seva graduació. Per gaudir-la bé no convé que estigui massa freda. Se li aprecien aromes de nous, castanyes i cacau i una sensació en boca agradable que la fa molt bebible a totes hores.

4,9º alcohòlics, 150Kcal/ampolla de 33cl
Servir a 14º

Saison amb aranyons



Malgrat per les temperatures ningú no ho diria, som a la tardor, una època de l’any que ens brinda moltes possibilitats per combinar productes del temps amb estils adequats de cervesa. Els aranyons, madurs a la tardor, són fruits curiosos des d’un punt de vista organolèptic, dolços i aspres alhora, amb olors típicament bosquetanes.

Per potenciar totes aquestes característiques he fet servir de nou el ja conegut pels socis del Club, saison, un llevat molt especial que dona nom a un estil de cervesa peculiar per la seva complexitat aromàtica. El seu perfil sec combina a la perfecció a l’aspror dels aranyons. El resultat d’aquesta curiosa parella es dona sobre una base rica en cereals: malta d’ordi, malta de blat, malta amber i flocs de civada i d’ordi, acompanyats per l’aroma intens d’un llúpol eslové molt usat en les lagers txeques i eslovaques. Una cervesa seca per degustar com aperitiu aromàtic. Serà la darrera saison de l’any que ja no tornarem a repetir fins l’estiu vinent.

4,7º alcohòlics, 152Kcal/ampolla de 33cl
Servir entre 8 i 10º


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Ibèrica pale ale


A finals d'agost vaig tenir ocasió de visitar una plantació de llúpol a la vall del Porma, a la província de León, una de les poques zones llupoleres de la península ibèrica. La visita va coincidir amb l'època de la collita, així que vaig poder veure en directe les tasques de recollida i assecat.

En José Cruz, un dels productors de la zona ens va acollir de forma generosa i ens va respondre a les moltes preguntes que li vam fer. Fill i nét de llupulers, a casa seva la collita és cosa de tota la família, només així els surten els números, doncs com passa sovint en el món de la pagesia, els preus no els fixen ells si no, en aquest cas, la Sociedad de Fomento del Lúpulo, un eufemisme darrera del qual s'amaguen les principals indústries cerveseres de l'Estat. Ells són els qui fixen el preu cada any, i evidentment ho fan en benefici propi, tant que moltes famílies acaben abandonant els cultius. No és extrany veure camps de llúpol abandonats a tota la vall.

La injustícia és tan comú que vagis a on vagis no pots evitar de veure-la. No sempre es pot ajudar però, en aquest cas vaig fer córrer la veu entre els meus contactes amb els cervesers artesans de tot el país i vaig aconseguir col·locar 150 kgs. al triple de preu del que li pagaven a la Sociedad i amb expectatives de poder-hi contactar cada any.

D'aquestes petites accions un sempre en treu una agradable sensació de que el món es pot canviar. Dura poc però recomforta. De la visita també en vaig sortir amb un bon feix de llúpol fresc de la varietat que es cultiva a la zona: el nugget. Aquest és un llúpol molt comú en les cerveses industrials i per això té una immerescuda mala fama entre els cervesers artesans. I per demostrar-ho, amb ell he fet una cervesa de cada dia, suau, lleugera de cos i alcohol, un símil al que podríem prendre en qualsevol bar però, ben feta i amb tot el sabor i l'aroma del llúpol fresc. Una pale ale típicament ibèrica per a prendre a qualsevol hora.

A la salut d'en José i de totes les persones que cultiven la terra i ens ofereixen els seus fruits.

4,3º alcoholics, 118Kcal/ampolla de 33cl
Servir a 6º
Data de caducitat: maig 2014. Lot: 9.9.13

Vota la Ibèrica pale ale

dilluns, 30 de setembre del 2013

Ens constituïm com a Club Cerveser

Dissabte 28 de setembre, dotze persones ens vam trobar a Can Navarra, Bordils, per constituïr una nova associació sense afany de lucre que tindrà per nom Club Cerveser Can Navarra. Aquesta entitat jurídica ens permetrà autoabastir-nos de cervesa artesana i alhora compartir les despeses originades en la producció casolana.



El funcionament és molt simple. Totes les persones sòcies poden produïr i adquirir cervesa. Un cop al mes els socis i les sòcies reben un correu electrònic en el que s'informa dels lots de cervesa que s'han produït i del cost que té cada cervesa per sufragar-ne les despeses que han tingut els productors. Els socis poden decidir lliurement participar o no de cada lot i, en cas de fer-ho, la quantitat de cervesa que desitgen, utilitzant els canals que l'associació posa a disposició per informar als socis dels lots disponibles. El cost de les cerveses estan estipulats per l'assamblea. Consulta'ls aquí.

La cervesa es distribueix en envasos retornables que tenen un valor inicial de 50 cèntims d'€. Les ampolles s'han de tornar netes per dins i per fora a punt per esterilitzar i tornar a fer servir. Una ampolla que no estigui neta perd el seu valor econòmic.

La comanda mínima és d'una caixa de 12 ampolles de 33cl. per amortitzar mínimament els desplaçaments. Dins una caixa es poden combinar cerveses diferents de les que hi han disponibles. Les comandes es fan d'acord amb aquest procediment. Si una cervesa no t'ha agradat, la pots bescanviar per una altra d'un altre tipus d'acord amb la nostra política de devolucions.

Les cerveses que s'aniran oferint estan previàment acordades segons una planificació que s'estableix per cursos de setembre-juliol que es poden consultar al web principal. Per tal de consumir-la en òptimes condicions recomanem seguir els consells de conservació.

Aquesta és una activitat social col·lectiva d'autoproducció de cervesa casolana. L'activitat té caràcter privat i està restringida només a les persones associades. La venda a persones no sòcies està prohibida. Per a fer-se soci cal pagar una quota inicial de 6€ corresponent a una caixa d'envasos buits.

Totes les persones sòcies que participen en la producció d'un lot de cervesa assumeixen que estan autoproduïnt la seva cervesa de forma col·lectiva i sol:lidària i que, en tant que cervesa casolana, aquesta no té ni necessita registre sanitari, ni és objecte de cap activitat econòmica mercantil, no tributa perquè no es comercialitza, ni és considerada en cap cas una venda. El que fem és compartir solidàriament les despeses de la producció per a benefici col·lectiu..

A més de l'autoabastament de cervesa el Club organitza activitats internes com cuinades obertes, cates, maridatges, sortides i, amb l'arribada de l'estiu, la l'assamblea anual de socis i la festa de fi de temporada. També participem en activitats per a la difusió de la cervesa artesana, organitzem compres col·lectives, col·laborem amb entitats anàlogues o qualsevol altre activitat que l'assemblea de socis decideixi que interessa. Aquest és el calendari d'activitats previst per aquest curs

Si vols més informació pots consultar també els nostres estatuts.

Brindem per una llarga vida al projecte!

dijous, 19 de setembre del 2013

Cervesa d'abadía trapista

Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. 

La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. 

Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Tots ells s'han mantingut fidels a les seves receptes, les quals guarden com el secret més valuòs de l'abadia, i també als metodes tradicionals que els han donat fama. El que si que ha canviat és que en comptes de proveir a la comunitat més propera, en l'actualitat exporten arreu del món, fins a punt, que les cerveses d'abadia són considerades avui per avui les millors que es poden trobar.
Aquests monestirs s'han convertit en un atractiu turístic i, tot i que són objecte de peregrinació de cervesers d'arreu, no permeten la visita als obradors per mantenir el secret del seu mètode.

Obviament la cervesa que he el·laborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és aquest estil. La base és en principi simple: molt cereal i poca aigua, resultat del qual dona una cervesa molt alcoholica, que a sobre es cou amb sucre candi, amb la qual cosa s'incrementa encara més el seu grau. Naturalment el llevat ha de ser trapista doncs pocs llevats poden resistir nivells de concentració d'alcohol tan elevats. Aquesta en concret ha fermentat en tres etapes durant 5 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most tan dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa però cal anar amb compte perquè tot i que entra bé, als pocs minuts es nota en el cos.

És una cervesa per beure després d'un bon àpat, tot fent una copa, glop a glop bevent-la a poc a poc, com si es tractés d'un brandy o un licor.

9,7º alcoholics. 270 kcal/ampolla 33cl
Servir a 8ºC
Data caducitat: setembre 2014. Lot 20.4.13

 


Saison amb llimona i gengibre fresc



La "saison" és una cervesa que després d'estar a punt de desaparèixer, en els darrers anys s'ha convertit en una especialitat de culte dins el món cerveser. Es tracta d'una especialitat de temporada d'estiu que es produeix a Valònia, la part francòfona de Bèlgica. Originalment s'elaborava al final de la primavera per durar a través dels mesos d'estiu quan encara no existia la refrigeració. Havia de ser prou resistent com per conservar-se durant els mesos de calor, però no massa forta per ser resultar refrescant al final de l'estiu. Ara s'elabora durant tot l'any en petites cerveseries artesanals valones, que reflecteixen els seus orígens com a casa rural. Algunes cerveseries artesanals dels EUA van recuperar l'estil i des de llavors s'ha popularitzat com una de les cerveses més singulars que es poden provar. A Espanya només Naparbier d'Euskadi comercialitza una saison pel que és una cervesa difícil de trobar si no és en produccions artesanals com la que farem.

Aquesta cervesa fa servir un llevat especial que fermenta en el rang dels 25-35 º, pel que resulta ideal per tenir-la fermentant a l'estiu. A causa de les altes temperatures produeix èsters i fenols en abundància que, ben combinats amb fruites i espècies, li confereixen un sabor peculiar, entre picant, cítric i floral com poques varietats. És una cervesa seca com cap, sense rastre de dolçor residual doncs el llevat té el poder de convertir el 100% dels sucres en alcohol. I justament perquè té la capacitat de consumir tots els sucres necessita d'una llarga fermentació. 

La nostra saison ha fermentat durant 3 mesos, temps en el qual ha arribat als 6,9º. Malgrat el seu rang alcohòlic és una cervesa molt bebible i agradable al paladar. La sequetat que li és pròpia es veu accentuada perquè ha estat cuinada amb ralladura de llimona i ha fermentat amb gengibre fresc, fets que li donen un caràcter cítric molt marcat.

És una cervesa ideal com a aperitiu. 

6,9º alcoholics. 189 kcal/ampolla 33cl
Servir a 4ºC
Data caducitat: abril 2014. Lot 17.6.13


Vota la saison 

dimecres, 7 d’agost del 2013

Soc cerveser artesanal (i am a craft brewer )

Fi de temporada 2012-2013




Aquest mes no tenim novetats cerveseres, fins al setembre proper no vindran nous lots i tampoc no faré noves produccions. El rigor estival i les vacances marquen la fi de la temporada. És un bon moment per mirar enrera i veure que ha donat de si la temporada 2012-2013 i compartir-ho amb tots els que hi heu participat.

Ens hem begut 26 lots de cervesa, el més petit de 20 litres i el més gran de 90 litres, amb un total de més de 1.000 litres de cervesa, que ens hem repartit entre unes 40 famílies, algunes més bebedores i d’altres de forma més esporàdica.

Hem tastat 18 estils diferents, amb predomini d’estils anglesos i belgues. Dir ara quina era la més bona seria una discusió estéril doncs els gustos són tan variats com els estils. Amb tot i això el sistema de votacions del bloc si que permet objectivar les que més han agradat als qui han participat de la votació.

1) La més ben valorada, amb 22 vots, ha estat la rossa de pekín, una blonde amb aranja repetida en tres lots.
2) La escocesa de 60 xílings, amb 13 vots al blog en segon lloc
3) La cervesa vermella de remolatxa, edició especial de St Joan, amb 12 vots al blog queda en tercera posició.

És cert que la possibilitat de votació a través del blog existeix només des de l’abril i que, d’algunes bones cerveses tastades amb anterioritat, en tinc valuosos comentaris de felicitació però no una votació electrónica mesurable. Malgrat tot, les votacions i els comentaris em serveixen per encaminar la propera temporada i decidir quines repetirem perquè han estat del vostre agrat i quines quedaran en el record.

Personalment, ha estat un plaer poder cuinar per vosaltres i estic molt content de la relació gastronòmica que hem establert. Espero doncs que ens retrobem a partir de setembre per seguir gaudint de bona cervesa artesana, amb noves i velles propostes que ens facin la vida un xic més agradable. Bon estiu i bones vacances.

Enric Pardo


dijous, 11 de juliol del 2013

L'espigadora





Estem en plena época de sega del cereal, l’ordi, el blat, la civada, el sègol... Les mans i els braços que ahir segaven i batien, avui han estat substituïts per màquines que fan menys feixuga aquesta tasca, però d’aquells temps, en queden velles tècniques cerveseres avui gairebé extingides. Segles enrera, a aquestes alçades de l’any, les granges que fabricaven la seva pròpia cervesa escuraven les darreres maltes d’ordi de la collita anterior, molt seques i gairebé exemptes d’aroma. Per això, no esperaven al procés de maltejat del nou ordi, si no que usaven el cereal tendre, sencer, acabat de collir per enriquir de gustos aquelles últimes restes de malta d’ordi de l’any anterior i fer les darreres cerveses de la temporada.

Amb aquesta idea, he volgut fer un homenatge als espigadors i les espigadores, els homes i dones que treballant, sovint a règim gairebé d’esclavitut, es guanyaven la vida durant la sega del cereal i trobaven en aquestes cerveses un alleujament als rigors de l’època que vivien. Avui aquestes imatges ja no es veuen al camp però, quan veig persones rebuscant als contenidors, recordo la pel·licula d’Agnès Varda sobre els nous espigadors urbans, i penso que encara avui dia existeix la penúria, i que en ella també es pot trobar la bellesa de les coses més simples.



Així, simple, sense gaire manipulació del cereal, és aquesta cervesa que us presento, feta 50% amb una base de malta d’ordi i 50% amb cereal cru de blat, sègol i civada. I per treballar tant cereal cru una familia de llevats belgues especialistes en blat. Després d’un mes de fermentació potent a 20º li he fet dues semanes de fred a 4º per integrar i arrodonir els molts matissos del cereal. El resultat és una cervesa agradable a paladar, refrescant, molt fina i plena de matissos. I per posar-hi la cirereta la he fet en tres versions, que també recuperen velles tradicions refrescants de casa nostra:

Versió 1 - L’espigadora amb taronja sanguína

La taronja sanguína és una varietat cultivada a la zona del Mediterrani que destaca principalment pel seu color vermellós. És una taronja de gust agredolç amb un alt contingut de vitamines i antioxidants. La taronjada de taronja sanguína havia estat una beguda predilecta de primers d'estiu. 

Aquesta frescor frutal està incorporada a la cervesa amb un toc de coriandre en llavor.
Tap blanc en ampolla mitjana de 33cl


 
Versió 2 – L’espigadora amb flors de saüc

El saüc ha estat un beguda refrescant per excel·lència a Catalunya, l'aigua de saüc o la versió alcohòlica del xampany de saüc combinava de forma sencilla la llimona amb aquestes flors per aportar un aroma i una gust deliciòs.
En aquesta versió cervesera, la llimona l'he substituït per llima per accentuar més encara el punt àcid de la cervesa.

Tap groc en ampolla mitjana de 33cl 



Versió 3 – L’espigadora amb flors de borratxa

L'aigua de borratja és una beguda molt refrescant de sabor lleugerament amarg, amb un llarg curriculum de propietats curatives. Tradicionalment s'usava per enfortir el sistema circulatori i també per la menstruació de les dones.

En la versió cervesera complementa molt bé l'amargor i aporta un gust molt característic.

Tap blau en ampolla mitjana de 33cl





4,8º alcoholics. 140 kcal/ampolla 33cl
Servir entre 4 i 6ºC
Data caducitat: desembre 2013. Lot 6/13.5.13

dijous, 27 de juny del 2013

Escocesa de 60 xílings


Escòcia ha estat des de temps inmemorials una terra cervesera. Edimburg rivalitzava amb Londres en l’exportació de cervesa a les colònies d’ultramar. Les cerveses més denses, amb més alcohol, que podien conservar-se millor, es destinaven a l’exportació i les més lleugeres es destinaven al consum local. Al segle XIX es van clasificar les cerveses escoceses en tres categories segons el seu grau alcoholic. Cada categoria s’anomenava segons el preu del galó en xílings (duros de lliura esterlina). Així les que s’exportaven, de més de 5º, eren les de 80 xílings, les de consum local i certa categoria, de entre 3,5 i 4,5º eren les de 70 xílings. I encara hi havia una altra categoria menor, d’entre 2,5 i 3,5º, que eren les de 60 xílings. Amb el temps, aquest estil, l’scottish-60, ha esdevingut la cervesa més lleugera que es pot fer. Aquest mes de juliol el dedicarem a aquesta cervesa.

Al contrari del que pot semblar les cerveses escoceses, fins i tot l’scottish-60, no són cerveses fluixes. L’estil escocés es caracteritza per una temperatura de maceració extraordinàriament alta (72º quan el normal ronda els 64-66º) amb l’objectiu de produir cerveses amb molt cos i un fort caràcter. Dolces i plenes, sense l’escalf alcohòlic que afegeix calor al cos. Per aquest motiu l’Scotish-60 és una cervesa ideal per l’estiu. La seva baixa graduació permet consumir-la en quantitat, alhora que permet gaudir d’una sensació en boca com si es tractés d’una cervesa molt superior. El sabor de les maltes i l’aroma lleugerament fumat que deixa el llevat escocés la fa una cervesa molt bebible.

No és extrany doncs que els cervesers americans hagin revolucionat aquest estil, respectant els seus paràmetres, però innovant amb llúpols que potencien el perfil refrescant. És per això que la cervesa d’aquest juliol és una escocesa d’estil americà, feta amb llevats escocesos i el més fi dels llúpols dels EUA, el Willamette. Una sensació en boca ben plena i una amargor fina però duradora. Ideal entre àpats o com aperitiu, és una cervesa que quan l’acabes ens vols una altra.

Presentació: ampolla mitjana de 33cl. amb tap verd
Paràmetres: 3,4º alcoholics. 102 kcal/ampolla 33cl. 18 IBUS d'amargor
Servir entre 6 i 8ºC
Data caducitat: març 2014. Lot 29.4.13


Vota l'escocesa de 60 xílings

diumenge, 9 de juny del 2013

Cervesa vermella



Aquesta és una recepta que entraria en la categoria de l’arqueologia gastronòmica. Es tracta d’una recepta d’Irlanda del nord del 1710. En aquella època l’accés a la malta d’ordi no era fàcil per a l’Irlanda del nord ja que el seu cultiu es donava més al sud del país. Per obtenir una cervesa de més grau sense haver d’usar més malta s’afegia remolatxa vermella al most. La remolatxa aportava els sucres fermentables que es transformarien en alcohol però també aportava un característic color vermellòs que recorda al coure. Amb el temps s’han aconseguit maltes torrades que proporcionen un color similar i l’estil irish red ha esdevingut un clàssic, per bé que és més popular als EUA que a la pròpia Irlanda. La remolatxa ha deixat d’usar-se en aquest estil i tan sols en algunes produccions casolanes d’alguns pobles irlandesos que conserven la tradició oral s’ha conservat la recepta original.

La recepta té, com tots els estils irlandesos, caracter més aviat maltòs, amb bon cos, amargor moderada i una sensació en boca de plenitud. Transcorreguts 15 dies de fermentació se fa fer una segona fermentació afegint-li una decocció de remolatxa vermella. 30 dies més tard s’embotella i es deixa madurar durant dos mesos en ampolla.

El resultat és una cervesa rústica i de sabor sorprenent. L’aroma tira a dolç i recorda a terra i fruites vermelles, en especial la xíndria. El gust, combinació de la remolatxa fermentada amb el llevat irlandés, recorda a aranyons, mores, cireres d’arbòç, molt rústic però alhora lleuger. Servida fresca és suau i lleugerament herbal, a mesura que s’atempera, apareixen les maltes dolces. Té un bon cos i una agradable sensació d’escalf en boca. Ideal per acompanyar carns vermelles i com a copa per després d’un bon sopar.

Presentació: ampolla de cava amb tap platejat
Paràmetres: 6,4º alcoholics. 512 kcal/ampolla 75cl. 24,8 IBUS
Servir entre 8 i 10ºC
Data caducitat: març 2014. Lot 8.4.13


dimarts, 28 de maig del 2013

Gavarra




La Gavarra és una interpretació catalanitzada de l'estil brown ale anglés. Les cerveses fosques d’estil brown ale, tant populars als pubs anglesos, no es poden catalogar dins la família de les cerveses negres o porters perquè, al contrari de les anteriors, són lleugeres i de menor grau alcohòlic. El color és tirant a fosc però mantenint la transparència. Aquesta en concret és una recepta popular feta amb malta pale i diverses maltes caramelitzades amb un toc d’ordi torrat, que és la que aporta el color fosc. El seu gust peculiar es deu al llevat anglés i també a l'adició de taronja fresca en la cocció. És una cervesa, que tot i la seva lleugeresa, té molts matissos en el seu gust,  per això pot prendre’s a qualsevol hora, sola o acompanyada.


4,4º alcoholics. 132 kcal/ampolla 33cl
Servir entre 8 i 10ºC
Data caducitat: desembre 2013. Lot 15.4.13


Vota la Gavarra 

Mandarina pale ale


Es tracta d’una recepta pale ale clàsica cuinada amb mandarines fresques per aconseguir el toc afruitat i lleugerament dolç d’aquesta fruita. Parteix d’un macerat dels cereals molt lleuger per aconseguir una cervesa amb molt poc grau alcohòlic però fet a alta temperatura per donar-li tot el cos i compensar la seva lleugeressa. Per potenciar encara més aquest accent ha fet una doble fermentació amb un llevat especial molt afruitat. El resultat és una cervesa amb cos i un agradable regust final afruitat que roman a la boca.  Ideal per acompanyar amb formatges curats.

2,9º alcoholics. 98 Kcal./ampolla 33cl
Data caducitat: desembre 2013 Lot: 2.4.13
Servir entre 6 i 8 ºC

Vota la mandarina pale ale

dijous, 9 de maig del 2013

La birra somiada pels àngels

En aquests temps de confusió, on la mentalitat d’origen particularment americà de veure qui la té més grossa s'imposa, s’agraeixen les coses ponderades i equilibrades. En el món de la cervesa passa igual. La moda americana ha imposat els extrems amb cerveses molt llupolades d’amargor estabornidora, o bé tant maltoses que el seu grau alcoholic fa que prou feines les puguis acabar. Crec que aquest fet, constatable a qualsevol fira de cervesa artesana, tan sols es pot contrarestar reivindicant la cervesa compensada, on no falti de res i tot estigui en la seva mesura.

L’origen d’aquesta cervesa va nèixer pensant en els desnonats i els exclosos. Després de veure la pel·licula d’Erick Zonka, la vida somiada dels àngels, vaig pensar que jo mateix podria ser un d’ells. Però, com en el film, la vida està també està feta de bons moments i grans plaers. D'aquí va nèixer la idea de fer una cervesa perfecta per persones comuns que també mereixen aquests moments que il·luminen en mig de la foscor del moment que vivim. 

Aquesta és una cervesa especial, d’estil belga, que combina 5 maltes, triades per donar dolçor, aroma, color i cos, 2 cereals per potenciar l’escuma, i amb 4 llúpols diferents que aporten cadascún els carecters especiat, floral, cítric i herbal. Tot això coronat amb flors de camamilla. El resultat és una cervesa excel·lent, molt complexa però on res sobresurt en excés. És una cervesa per compartir i gaudir de la companyia. Per això la seva presentació és en ampolla de cava.

4,6º alcoholics. 406 Kcal./ampolla 75cl
Data caducitat: febrer 2014 Lot: 25.3.13
Servir entre 10 i 12 ºC


Vota la birra somiada pels àngels

dilluns, 6 de maig del 2013

La rossa de Pekín



Es tracta d'una cervesa d'estiu. L'estil blonde ale, es caracteritza per ser una cervesa lleugera de cos, agradable al paladar, fàcil de beure i molt pàl·lida. En aquesta cervesa es busca la finor en les maltes i la discrecció en els llúpols per gaudir bé els tocs afruitats del llevat. Aquesta en concret ha cuit amb aranges fresques per subratllar els tocs cítrics i aportar un punt d'acidessa. Aquesta combinació la fa una cervesa ideal per a apagar la sed. Es pot pendre sola o acompanyada de qualsevol aperitiu.
Donat l'orígen de les aranges, portades a Europa en temps de Marco Polo, l'he batejat com la Rossa de Pekín, en honor a la pel·licula francesa del 1967, un clàssic del gènere europeu d'espíes.

 5,4º alcoholics. 151 kcal
Servir entre 6 i 8º de temperatura
Data caducitat: novembre 2013. Lot 27.5.13

Vota la rossa de Pekín

divendres, 12 d’abril del 2013

Dues amargors de primavera


La primavera ens demana prendre coses més refrescants, de gustos vius y més intensos. Es diu que una cervesa està balancejada quan la dolçor de les maltes i l’amargor dels llúpols es compensen. Si a la tardor i hivern el protagonisme el tenen les maltes aportant dolçor i cos per damunt de l’amargor per fer front als dies de fred, a la primavera són els llúpols els qui posen l’accent amb els seus sabors associats a l’amargor per calmar la sed. Per això, us ofereixo dues propostes ben diferents entre si, però que tenen el tret comú de ser cerveses on el balanç es decanta lleugerament cap a l’amargor.


La dama de ferro


Amb aquest nom, que celebra la mort de la que fou primera ministra del Regne Unit i inspiradora de les retallades a Europa, he batejat aquesta cervesa fosca típica d’Anglaterra. Es tracta de l’estil premium bitter, que com el seu nom indica busca una amargor al rerafons del paladar. El secret de l’estil está en cercar llúpols nobles anglesos, d'amargor agradable i cuinar-los de forma intensa perque donin una amargor de fons mancada de sabor i olor, per tal que permeti saborejar i olorar les maltes dolces i torrefactes, tot buscant un equilibri entre la dolçor i una amargor molt present al fons.  És una cervesa amb cos. La seva baixa carbonatació i la complexitat de les maltes que porta la fa ideal per acompanyar carns a la brasa, pizzes...  


5,2 graus alcoholics. 155 Kcal./ampolla

Data caducitat: abril 2014 Lot: 05.03.13
Servir entre 10 i 12º




American beauty

 


Les american pale ale són probablement les cerveses més típiques dels EUA. Són cerveses rosses de maltes lleugeres que cedeixen tot el protagonisme als llúpols americans, molt florals i cítrics. A diferencia de la bitter anglesa, aquesta defuig l’amargor de fons i el que busca és la lleugeressa de l’amargor en el sabor i en l’olor. Els llúpols s’incorporen al final de la cocció per tal de que deixin el mínim d’amargor i el màxim de sabor i olor. El balanç resta igualment equilibrat amb tendència a l’amargor però d’una forma molt diferent a la bitter anglesa.
Per tal de pronunciar encara més els tons cítrics i florals dels llúpols americans, en aquesta recepta he afegit tocs de taronja i llimona en forma de melmelada. El resultat és una cervesa intensa i complexa de gust però alhora lleugera de cos i grau alcohòlic. Ideal en dies de calor per apagar la sed, sola o com aperitiu acompanyada d’unes olives, uns tacs de formatge o un embotit.

4 graus alcoholics. 122 Kcal./ampolla
Data caducitat: abril 2014 Lot: 11.03.13
Servir entre 6 i 8 ºC