dijous, 11 de juliol de 2013

L'espigadora





Estem en plena época de sega del cereal, l’ordi, el blat, la civada, el sègol... Les mans i els braços que ahir segaven i batien, avui han estat substituïts per màquines que fan menys feixuga aquesta tasca, però d’aquells temps, en queden velles tècniques cerveseres avui gairebé extingides. Segles enrera, a aquestes alçades de l’any, les granges que fabricaven la seva pròpia cervesa escuraven les darreres maltes d’ordi de la collita anterior, molt seques i gairebé exemptes d’aroma. Per això, no esperaven al procés de maltejat del nou ordi, si no que usaven el cereal tendre, sencer, acabat de collir per enriquir de gustos aquelles últimes restes de malta d’ordi de l’any anterior i fer les darreres cerveses de la temporada.

Amb aquesta idea, he volgut fer un homenatge als espigadors i les espigadores, els homes i dones que treballant, sovint a règim gairebé d’esclavitut, es guanyaven la vida durant la sega del cereal i trobaven en aquestes cerveses un alleujament als rigors de l’època que vivien. Avui aquestes imatges ja no es veuen al camp però, quan veig persones rebuscant als contenidors, recordo la pel·licula d’Agnès Varda sobre els nous espigadors urbans, i penso que encara avui dia existeix la penúria, i que en ella també es pot trobar la bellesa de les coses més simples.



Així, simple, sense gaire manipulació del cereal, és aquesta cervesa que us presento, feta 50% amb una base de malta d’ordi i 50% amb cereal cru de blat, sègol i civada. I per treballar tant cereal cru una familia de llevats belgues especialistes en blat. Després d’un mes de fermentació potent a 20º li he fet dues semanes de fred a 4º per integrar i arrodonir els molts matissos del cereal. El resultat és una cervesa agradable a paladar, refrescant, molt fina i plena de matissos. I per posar-hi la cirereta la he fet en tres versions, que també recuperen velles tradicions refrescants de casa nostra:

Versió 1 - L’espigadora amb taronja sanguína

La taronja sanguína és una varietat cultivada a la zona del Mediterrani que destaca principalment pel seu color vermellós. És una taronja de gust agredolç amb un alt contingut de vitamines i antioxidants. La taronjada de taronja sanguína havia estat una beguda predilecta de primers d'estiu. 

Aquesta frescor frutal està incorporada a la cervesa amb un toc de coriandre en llavor.
Tap blanc en ampolla mitjana de 33cl


 
Versió 2 – L’espigadora amb flors de saüc

El saüc ha estat un beguda refrescant per excel·lència a Catalunya, l'aigua de saüc o la versió alcohòlica del xampany de saüc combinava de forma sencilla la llimona amb aquestes flors per aportar un aroma i una gust deliciòs.
En aquesta versió cervesera, la llimona l'he substituït per llima per accentuar més encara el punt àcid de la cervesa.

Tap groc en ampolla mitjana de 33cl 



Versió 3 – L’espigadora amb flors de borratxa

L'aigua de borratja és una beguda molt refrescant de sabor lleugerament amarg, amb un llarg curriculum de propietats curatives. Tradicionalment s'usava per enfortir el sistema circulatori i també per la menstruació de les dones.

En la versió cervesera complementa molt bé l'amargor i aporta un gust molt característic.

Tap blau en ampolla mitjana de 33cl





4,8º alcoholics. 140 kcal/ampolla 33cl
Servir entre 4 i 6ºC
Data caducitat: desembre 2013. Lot 6/13.5.13

Cap comentari:

Publica un comentari