dimecres, 28 de maig de 2014

Borratja


Com cada any l’arribada de la primavera es brinda l’oportunitat de jugar amb motius florals. Una de les meves flors predilectes per combinar amb la cervesa és la flor de la borratja. Tradicionalment aquesta flor s’ha usat per fer l'aigua de borratja, una beguda molt refrescant de sabor lleugerament amarg, amb un llarg curriculum de propietats curatives. Tradicionalment s'usava per enfortir el sistema circulatori i també per la menstruació de les dones.

Per a la versió cervesera de l’aigua de borratxa, he triat un dels estils més caracteristics del repertori belga, la golden ale, una cervesa rossa de la família de les cerveses fortes belgues. És tracta d’una cervesa subtilment especiada de gust i amb aromes intensos, ambdues coses procedents del llevat belga, que es converteix en un excel·lent suport per a transportar la sedositat i l'amargor floral de la borratja. És una cervesa complexa en el glop i persistent en la boca que beguda freda treu la sed i passa bé, però que darrera la seva bonhomia, enganya al paladar sobre el seu contingut alcohòlic. Excel·lent com a aperitiu o copa de nit a la fresca.
 
Estil: Belgian Golden ale
Presentació: ampolla mitjana amb tap platejat
Graduació alcoholica: 6,4º
Amargor: 22 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 160 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 4-6º
Consumir preferentment abans de: desembre 2014
Productor: Enric,  Lot: 24/3/2014

Vota la borratja

La petita


Escòcia ha estat des de temps inmemorials una terra cervesera. Edimburg rivalitzava amb Londres en l’exportació de cervesa a les colònies d’ultramar. Les cerveses més denses, amb més alcohol, que podien conservar-se millor, es destinaven a l’exportació i les més lleugeres es destinaven al consum local. Al segle XIX es van clasificar les cerveses escoceses en tres categories segons el seu grau alcoholic. Cada categoria s’anomenava segons el preu del galó en xílings (duros de lliura esterlina). Així les que s’exportaven, de més de 5º, eren les de 80 xílings, les de consum local i certa categoria, de entre 3,5 i 4,5º eren les de 70 xílings. I encara hi havia una altra categoria menor, d’entre 2,5 i 3,5º, que eren les de 60 xílings. Amb el temps, aquest estil, l’scottish-60, ha esdevingut la cervesa més lleugera que es pot fer. Aquest mes de juny dedicarem atenció a aquesta cervesa.

Al contrari del que pot semblar les cerveses escoceses, fins i tot l’scottish-60, no són cerveses fluixes. L’estil escocés es caracteritza per una temperatura de maceració extraordinàriament alta (72º quan el normal ronda els 64-66º) amb l’objectiu de produir cerveses amb molt cos i un fort caràcter. Dolces i plenes, però sense l’escalf alcohòlic que afegeix calor al cos. Per aquest motiu l’Scotish-60 és una cervesa ideal per l’estiu. La seva baixa graduació permet consumir-la en quantitat, alhora que permet gaudir d’una sensació en boca com si es tractés d’una cervesa molt superior. El sabor de les maltes i l’aroma lleugerament fumat que deixa el llevat escocés la fa una cervesa molt bebible.

No és extrany doncs que els cervesers americans hagin revolucionat aquest estil, respectant els seus paràmetres, però innovant amb llúpols que potencien el perfil refrescant. És per això que una de les cerveses d’aquest mes al Club és una escocesa d’estil americà, feta amb llevats escocesos i el més fi dels llúpols dels EUA, el Willamette. Una sensació en boca ben plena i una amargor fina però duradora. Ideal entre àpats o com aperitiu, és una cervesa que quan l’acabes ens vols una altra.

Estil: scottish 60
Presentació: ampolla mitjana amb tap verd
Graduació alcoholica: 3,2º
Amargor: 19,5 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 102 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 4-6º
Consumir preferentment abans de: octubre 2014
Productor: Enric,  Lot: 22/4/2014

dimarts, 6 de maig de 2014

El Club a la Fira del Castell de Cervià


El passat diumenge 4 de maig el Club va ser present a la Fira del Castell de Cervià de Ter, on com entitat veïna (un dels socis productors, en Pablo, viu a Cervià) s'ens va convidar a participar-hi.

La Fira pretèn valoritzar el patrimoni històric del poble, sobretot del Castell i de l'esglèsia que daten de l'any 1053. La primera referència al poble de Cervià data de l'epoca romana en que es va construir una estació d'avituallament al costat de la via Augusta que comunicava la península ibèrica amb Roma anomenada Cinianna, y que dona lloc més tard al poble de Servianus.

La construcció de l'església de Sta. Maria de Cervià va ser propiciada pels senyors que regentaven aquesta plana del Ter en el segle XI, el compte Silvi Llobet  i la seva dona Adelets que provenia de la família del Castell de Púbol.

Com a col·laboració en aquesta tasca de memòria històrica el Club va presentar dues cerveses fetes per a l'ocasió. Una rossa d'estil pale ale anomenada Adelets i una negra d'estil porter anomenada Silvius. Aquesta darrera va ser carbonatada amb la ratafía de Can vidalet, guanyadora del concurs de ratafía del 2013 de Cervià de Ter.

La Fira també va servir per a donar-nos a conèixer i fer nous socis pel Club.

La vermella


Aquesta és una recepta que entraria en la categoria de l’arqueologia gastronòmica. Es tracta d’una recepta d’Irlanda del nord del s.XVIII. En aquella època l’accés a la malta d’ordi no era fàcil per a l’Irlanda del nord ja que el seu cultiu es donava més al sud del país. Per obtenir una cervesa de més grau sense haver d’usar més malta s’afegia remolatxa vermella al most. La remolatxa aportava els sucres fermentables que es transformarien en alcohol però també aportava un característic sabor i un color vermellòs que recorda al coure que la delatava. Amb el temps s’han aconseguit maltes torrades que proporcionen un color similar i l’estil irish red ha esdevingut un clàssic, per bé que és més popular als EUA que a la pròpia Irlanda. La remolatxa ha deixat d’usar-se en aquest estil i tan sols en algunes produccions casolanes d’alguns pobles irlandesos, que conserven la tradició oral, s’ha conservat la recepta original.

La recepta té, com tots els estils irlandesos, caracter més aviat maltòs, amb bon cos, amargor moderada i una sensació en boca de plenitud. Transcorreguts 15 dies de fermentació es fa fer una segona fermentació afegint-li una decocció de remolatxa vermella. 30 dies més tard s’embotella i es deixa madurar en ampolla.


El resultat és una cervesa rústica i de sabor sorprenent. L’aroma recorda a terra i fruites vermelles com la xíndria. El gust, combinació de la remolatxa fermentada amb el llevat irlandés, és floral i fruitòs. Evoca maduixa, mores, cireres d’arbòç, molt rústic però alhora lleuger. Servida fresca és suau i lleugerament herbal, a mesura que s’atempera, apareixen les maltes dolces. Té un bon cos i una agradable sensació d’escalf en boca. Ideal per acompanyar carns vermelles i com a copa per després d’un bon sopar.

Estil: Irish red ale
Presentació: ampolla mitjana amb tap blau
Graduació alcoholica: 4,4º
Amargor: 25 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 165 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 6-8º
Consumir preferentment abans de: desembre 2014
Productor: Enric,  Lot: 15/4/2014


Krepelka


El estil bohemian pilsner es un tipus de pale lager originari de Plzen (Rep. Txeca), es un estil relativament recent que data de mitjans del secle XIX i es caracteritza per portar nomes un tipus de malta, sotmesa a processos de decocció per donar-li complexitat, i el famós llúpol Saaz amb característiques fragants i suaument cítriques, doncs l'intensitat es el factor diferencial mes important respecte a altres lagers.

La krepelka (el nom de la guatllera en txec) es la interpretació del nostre club de l'esmentat estil, mantenint l'ortodòxia tant de maltes, llevats i llúpols. És una cervesa refrescant amb la que rebre les primeres calors, llupulada i amb profunditat d'aromes. 

Recorda a un passeig per un camp d'ordi madur, envoltat de flors de primavera...



Estil: bohemian pilsner
Presentació: ampolla mitjana amb tap platejat
Graduació alcoholica: 4,7º
Amargor: 37 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 142 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 4-6º
Consumir preferentment abans de: desembre 2014
Productor: Pablo,  Lot: 1/3/2014 

Vota la krepelka

La dama de ferro

 Amb aquesta cervesa celebravem l'any passat la mort de la que fou primera ministra del Regne Unit i inspiradora de les retallades a Europa. A imatge i semblança del caràcter de Margareth Thatcher, es tracta d'un cervesa amb cos, fosca i amarga, amb el caràcter típic de les cerveses (i també algunes persones) del nord d’Anglaterra. 

El secret de l’estil està en cercar llúpols nobles anglesos, d'amargor agradable i cuinar-los de forma intensa perquè donin una amargor de fons mancada de sabor i olor, per tal que permeti saborejar i olorar les maltes dolces i torrefactes, tot buscant un equilibri entre la dolçor i una amargor molt present al fons.  És una cervesa amb cos. La seva baixa carbonatació i la complexitat de les maltes que porta la fa ideal per acompanyar carns a la brasa, rostits, canalons...  


Estil: northern brown
Presentació: ampolla mitjana amb tap marró
Graduació alcoholica: 4,5º
Amargor: 44,8 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 161 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 10-12º
Consumir preferentment abans de: desembre 2014
Productor: Enric,  Lot: 3/3/2014