Festa lager

El proper dissabte dia 24 de febrer hi haurà una degustació de les cerveses lager fetes pel Club durant aquest hivern a la que estan convidats a participar tots els socis, sòcies i amics de l'entitat.

Les lagers són cerveses de fermentació a baixa temperatura que treballen amb el llevat sacharomyces pastorianus, diferent del típic sacharomyces cerevisae amb el que es fan la majoria de les cerveses artesanes. El llevat lager fermenta entre 11-14 graus, raó per la qual sols les elaborem a l'hivern, i dona un perfil molt característic per la presència de compostos sulfurosos  durant la fermentació. Les lagers son cerveses que s'afinen amb l'anomenat "lagering", que és una llarga maduració en fred (1-2 graus) que les deixa rodones i molt bebibles. 

Enguany podrem tastar 5 cerveses: 

- american cream, una cervesa feta de blat de moro i ordi amb tocs cítrics

- bavarian àmber, una paleta de maltes caramelitzades molt fina i bebible

- fruit lager amb aranges, combinació de fruita i llúpol molt refrescant 

- american lager, tot l'aroma del llúpol en una lager

- bohemian pils, l'estil Txec per excel·lencia  

... i alguna sorpresa més de col·lecció privada.

L'activitat es farà a l'obrador de Bordils, començarà a les 11h i acabarà a les 14h. Com és habitual en les degustacions, es demana als assistents que portin alguna cosa per picar per acompanyar la cervesa. Així entre glop i glop, tast i tast, compartirem una estona junts tot fent petar la xerrada.

Es demana una aportació de 10€ per cobrir les despeses.

(En cas de pluja l'activitat s'ajornaria al dissabte següent)

Trapista

Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. 

La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. 

Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Tots ells s'han mantingut fidels a les seves receptes, les quals guarden com el secret més valuós de l'abadia, i també als mètodes tradicionals que els han donat fama. El que si que ha canviat és que en comptes de proveir a la comunitat més propera, en l'actualitat exporten arreu del món, fins a punt, que les cerveses d'abadia són considerades avui per avui de les millors que es poden trobar.

Aquests monestirs s'han convertit en un atractiu turístic i, tot i que són objecte de peregrinació de cervesers d'arreu, no permeten la visita als obradors per mantenir el secret del seu mètode.

Òbviament la cervesa que hem elaborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és un dels estils trapistes: la belgian dark strong, o sigui una cervesa forta i fosca, color bronze, cos i alcohol. La base és en principi simple: molt cereal maltejat a l'estil abbey i poca aigua, resultat del qual dona una producció minsa però concentrada, i per tant, molt alcohòlica, que a sobre es cou amb sucre candi, amb la qual cosa s'incrementa encara més el seu grau. Naturalment el llevat ha de ser trapista doncs a part de que confereixen uns aromes únics, pocs llevats poden resistir nivells de concentració d'alcohol tan elevats. Aquesta en concret ha fermentat en dues etapes i ha madurat en ampolla 6 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most tan dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa però als pocs minuts es nota en el cos en forma d'escalfor a la panxa. No s'ha de servir freda.

No és una cervesa d'aperitiu ni de glop llarg. Al contrari, és una cervesa per beure amb un bon àpat, o després tot fent una copa, glop a glop bevent-la a poc a poc, per poder-la saborejar.

Estil: belgian dark strong

Presentació: ampolla mitjana amb tap vermell

Graduació alcoholica: 8,4º

Amargor: 32 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 290 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 12-14º

Consumir preferentment abans de: setembre 2019

Productor: Enric,  Lot: 10/30/2018

Vota La Trapista

Weast coast

Les tradicionals indian pale ale angleses, conegudes com IPAs, eren cerveses fetes a la metròpoli anglesa per exportar a les colònies de les indies. Eren cerveses amb molta quantitat de llúpol que, per què les seves propietats antisèptiques, facilitava la conservació en els llargs viatges amb vaixell. Avui però les IPAs no tenen gaire a veure amb les originals angleses.

Quan als anys 70 els americans van versionar aquest estil usant els llúpols americans, més cítrics i resinosos, van revolucionar el món de la cervesa al descobrir que el llúpol més enllà d'aportar amargor i estabilitat pot esdevenir un element més que aporti sabor i aroma. Des de llavors ha plogut molt, i l'estil ha evolucionat, s'ha dividit i diversificat i al Club ens agrada portar-vos diferents mostres durant l'any.

Aquesta és una IPA clàssica de la costa oest dels EUA, podríem dir que és la versió que més s'acosta a les originals ipes dels anys 70. De perfil sec però no massa, amargor moderada però present i les típiques notes cítriques dels llúpols americans. Com a curiositat cal dir que els llúpols americans usats en aquesta cervesa són produïts a Cassà de la Selva, així que és una IPA típicament americana però molt gironina. La seva amargor la fa ideal com a aperitiu però també per acompanyar àpats lleugers o picants.

Estil: American IPA

Presentació:ampolla de 33cl amb tap taronja

Graduació alcoholica: 6,8º

Amargor: 55 IBUS (international bittering unit)

Temperatura òptima de consum: 4-6º

Consumir preferentment abans de: abril 2019

Productor: Joan Gutierrez,  Lot: 13/01/18

Vota la weast coast

Ambre

La família de les cerveses ambre dona lloc a cerveses complexes de gust, amb cos, i que tenen en comú el característic color de la pedra ambre. Per aconseguir aquestes característiques cal una bona tria dels ingredients, una elaboració metòdica i una maduració llarga. 

Com la majoria d’estils lager, aquesta també té un perfil sec, que contrasta amb la gran presència de les maltes caramelitzades, sobretot la malta ambre, que dóna un color vermell intens i una dolçor residual, i la resta de maltes caramelitzades li aporten un aroma característic. 

La fermentació lager a baixa temperatura i una llarga guarda en fred, la deixa fresca i suau, de glop fàcil. Aquesta recepta, que cada hivern tenim ocasió de tastar, acompanya bé a tothora, perque tant serveix d'aperitiu, com per acompanyar un àpat, com per prendre com a copa, al vespre, i fruir de la seva complexitat.

Estil:  amber lager

Presentació: ampolla de 33cl amb tap coure

Graduació alcoholica: 5,7º

Amargor: 32 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 160 Kcal/ampolla
Temperatura òptima de consum: Entre 6 i 8º

Consumir preferentment abans de: juny 2019

Productor: Enric,  Lot: 22/10/2018

Vota l'ambre

Panotxa

Les cream són cerveses tan desconegudes com interessants. Es tracta d'un estil híbrid que reuneix les qualitats de les cerveses ale i també de les lager, ja que en realitat es fa amb una barreja d'ambdòs estils. Això permet obtenir una cervesa d'ampli espectre i molt versatil ja que en temperatures altes dóna un perfil més ale i en temperatures baixes més lager.

Sigui com sigui, el que em sembla més atractiu de les "cream" és que s'elaboren amb un percentatge important de blat de moro, cereal molt abundant als EUA, però també a casa nostra. El blat de moro dóna a aquestes cerveses un sabor maltòs conegut que recorda a les panotxes bullides o fins i tot als famosos kellogs. És una cervesa molt seca, doncs la combinació dels dos llevats la deixa gairebé sense sucres residuals, i alhora d'amargor persistent. Ben freda és el complement ideal com a aperitiu o per acompanyar menjars lleugers, pizzes, tacos, burritos, frankfurts, hamburgueses....

Estil: cream lager

Presentació: ampolla mitjana amb tap platejat

Graduació alcoholica: 4,9º

Amargor: 26 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 135 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 2-4º

Consumir preferentment abans de: març 2019

Productor: Enric,  Lot: 9/10/2018

Vota la panotxa

Ardennes

  
La regió de Ardenes, famosa perquè va ser clau en el desenllaç de la 2a guerra mundial, està al mig de Europa Occidental, entre França, Bèlgica i Luxemburg, plena de boscos i muntanyes, és també una important regió cervesera, d'on procedeix el llevat d'aquesta cervesa. Aquest llevat tipus ale, protagonista d'aquesta cervesa, dona cerveses moderades amb aromes fenòlics i especiats típics de les cerveses belgues. En boca és una cervesa que te un bonic registre de maltes balancejat amb una amargor suau de final dolç, lo que la fa fàcil de beure per tots els públics. Acompanya bé carns i peix pels àpats d'hivern i també és una bona companyia d'aquests dies de fred.

Estil: belgian strong ale
Presentació: ampolla mitjana amb tap blau

Graduació alcohòlica: 8,9º

Amargor: 30 IBUS (international bittering unit)

Poder calòric: 186 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 8-10º

Consumir preferentment abans de: març 2019

Productor: Pablo,  Lot: 1/12/2018

Vota l'Ardennes

Russian imperial stout

La Imperial stout té el seu origen en la cervesa anglosaxona que es feia al segle XVIII  per exportar a la russia imperial dels tzars. Era una cervesa negra amb un gran treball de maltes destinada a les èlits dominants de la Russia pre-boltxevic, la noblesa i la cort del Tzar, que omplien els salons de ball i "les soireés" tan ben retratades per Tolstoi a Anna Karenina. La Russia imperial a la hora de fer ostentació sempre va mirar a Europa, i les cerveses fosques, profundes i alcohòliques que feien els anglesos eren les predilectes pels homes en els clubs socials de la noblesa. 

Aquest estil històric ha perdurat fins avui amb poques variacions i aquest mes li fem tribut per als socis amants de les bones cerveses negres. En nas és sent profunda i alcohòlica amb notes de xocolata, recordant els bombons alicorats. En boca apareixen prunes, nous, panses, café i xocolata, amb una gradable sensació d'escalf a la panxa. El retrogust que deixa és d'una agradable i dolça amargor.

És una cervesa per guardar, quan més temps tingui més millorarà, i treure en ocasions especials. No necessita fred. Es beu atemperada. I és ideal com a postre o copa de mitja tarda, o també, per acabar la nit.

Estil: imperial stout
Presentació: ampolla de 33cl amb tap negre

Graduació alcoholica: 9,6º

Amargor: 75 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 220 Kcal/ampolla
Temperatura òptima de consum:  12-14º

Consumir preferentment abans de: 2020

Productor: Joan,  Lot: 31/10/2018

Vota la Russian imperial stout