dilluns, 4 de setembre de 2017

Trapista

Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. 

La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. 

Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Tots ells s'han mantingut fidels a les seves receptes, les quals guarden com el secret més valuós de l'abadia, i també als mètodes tradicionals que els han donat fama. El que si que ha canviat és que en comptes de proveir a la comunitat més propera, en l'actualitat exporten arreu del món, fins a punt, que les cerveses d'abadia són considerades avui per avui de les millors que es poden trobar.
Aquests monestirs s'han convertit en un atractiu turístic i, tot i que són objecte de peregrinació de cervesers d'arreu, no permeten la visita als obradors per mantenir el secret del seu mètode.

Òbviament la cervesa que he elaborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és un dels estils trapistes: la belgian dark strong, o sigui una cervesa forta i fosca, color bronze, cos i alcohol. La base és en principi simple: molt cereal i poca aigua, resultat del qual dona una producció molt minsa i concentrada, i per tant, molt alcohòlica, que a sobre es cou amb sucre candi, amb la qual cosa s'incrementa encara més el seu grau. Naturalment el llevat ha de ser trapista doncs pocs llevats poden resistir nivells de concentració d'alcohol tan elevats. Aquesta en concret ha fermentat en tres etapes durant 5 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most tan dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa però als pocs minuts es nota en el cos en forma d'escalfor a la panxa. No s'ha de servir molt freda.

No és una cervesa d'aperitiu ni de glop llarg. Al contrari, és una cervesa per beure amb un bon àpat, o després tot fent una copa, glop a glop bevent-la a poc a poc, com si es tractés d'un brandy o un licor.

Estil: belgian dark strong
Presentació: ampolla mitjana amb tap daurat
Graduació alcoholica: 9º
Amargor: 32 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 290 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 12-14º
Consumir preferentment abans de: setembre 2018
Productor: Enric,  Lot: 8/4/2017

Cap comentari:

Publica un comentari