Escòcia ha estat des de temps inmemorials una terra
cervesera. Edimburg rivalitzava amb Londres en l’exportació de cervesa a les
colònies d’ultramar. Les cerveses més denses, amb més alcohol, que podien
conservar-se millor, es destinaven a l’exportació i les més lleugeres es
destinaven al consum local. Al segle XIX es van clasificar les cerveses
escoceses en tres categories segons el seu grau alcoholic. Cada categoria
s’anomenava segons el preu del galó en xílings (duros de lliura esterlina).
Així les que s’exportaven, de més de 5º, eren les de 80 xílings, les de consum
local i certa categoria, de entre 3,5 i 4,5º eren les de 70 xílings. I encara
hi havia una altra categoria menor, d’entre 2,5 i 3,5º, que eren les de 60
xílings. Amb el temps, aquest estil, l’scottish-60, ha esdevingut la cervesa
més lleugera que es pot fer. Aquest mes de juny dedicarem atenció a aquesta
cervesa.

No és extrany doncs que els cervesers americans hagin
revolucionat aquest estil, respectant els seus paràmetres, però innovant amb
llúpols que potencien el perfil refrescant. És per això que una de les cerveses
d’aquest mes al Club és una escocesa d’estil americà, feta amb llevats
escocesos i el més fi dels llúpols dels EUA, el Willamette. Una sensació en
boca ben plena i una amargor fina però duradora. Ideal entre àpats o com
aperitiu, és una cervesa que quan l’acabes ens vols una altra.
Estil: scottish 60
Presentació: ampolla mitjana amb tap verd
Graduació alcoholica: 3,2º
Amargor: 19,5 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 102 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 4-6º
Consumir
preferentment abans de: octubre 2014
Productor: Enric,
Lot: 22/4/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada