divendres, 27 d’abril del 2018

Wit amb gerds

Ara que s’acosten les calors apostem per cerveses fresques i afruitades. En aquesta ocasió presentem una Wit amb gerds. Degut a la seva graduació de 5,1% és una cervesa molt refrescant pels mesos que vindran. El llúpol Hallertau dona les suaus notes sobre les maltes de pilsner i blat. La seva fermentació a temperatures pròximes a 22ºC amb l’afegit dels gerds, fa que sigui una cervesa afruitada.

Estil: Witbier
Presentació: ampolla mitjana amb tap taronja
Graduació alcohólica: 5,1º
Amargor: 18 IBUS (international bittering unit)
Temperatura òptima de consum: 5-7ºC
Consumir preferentment abans de: setembre 2018
Productor: Joan, Lot: 10/3/2018

Valora la wit amb gerds

dilluns, 2 d’abril del 2018

La vermella


Aquesta és una recepta que entraria en la categoria de l’arqueologia gastronòmica cosa que ens obliga a remuntar-nos a la història per explicar-la.
Fins al segle XVI l'ús de la remolatxa i molts altres aliments que fermentaven fàcilment estava molt estès arreu d'Europa. Però a partir de la Llei de la puresa de la cervesa, decretada per Guillem IV de Prusia on s'estableix que la cervesa sols pot portar aigua, ordi i llupol, l'ús d'hortalizes es limita a les zones fora del seu abast legal. Aquesta mesura, que va ser la primera regulació d'un aliment, era deguda a que el Rei era qui controlava econòmicament tot el mercat del grà.
La cervesa que us presentem és una recepta d’Irlanda del nord del s.XVIII, testimoni de l'estil que es feia malgrat la prohibició a l'Europa continental. En aquella època l’accés a la malta d’ordi no era fàcil per a l’Irlanda del nord ja que el seu cultiu es donava més al sud del país. Per obtenir una cervesa de més grau sense haver d’usar més malta s’afegia remolatxa vermella al most. La remolatxa aportava els sucres fermentables que es transformarien en alcohol, però també aportava un característic sabor i un color vermellòs que la delatava. Amb el temps s’han aconseguit maltes torrades que proporcionen un color similar i l’estil irish red ha esdevingut un clàssic, per bé que és més popular als EUA que a la pròpia Irlanda. La remolatxa ha deixat d’usar-se en aquest estil i tan sols en algunes produccions casolanes d’alguns pobles irlandesos, que conserven la tradició oral, on s’ha conservat la recepta original.

La recepta té, com tots els estils irlandesos, caracter més aviat maltòs, amb cos  mitg, amargor moderada i una sensació en boca d'agradable lleugeresa. Transcorreguts 15 dies de fermentació es fa fer una segona fermentació afegint-li una decocció de remolatxa vermella. 30 dies més tard s’embotella i es deixa madurar en ampolla.

El resultat és una cervesa rústica i de sabor sorprenent. L’aroma recorda a terra i fruites vermelles com la xíndria, la cirera. El gust, combinació de la remolatxa fermentada amb el llevat irlandés, és floral i fruitòs. Evoca maduixa, mores, cireres d’arbòç, molt rústic però alhora lleuger. Servida fresca és suau i lleugerament herbal, a mesura que s’atempera, apareixen les maltes dolces. Té un bon cos i una agradable sensació d’escalf en boca. Ideal per acompanyar carns vermelles i com a copa per després d’un bon sopar.

Estil: Irish red ale
Presentació: ampolla mitjana amb tap vermell
Graduació alcoholica: 5,8º
Amargor: 26,5 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 173 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 6-8º
Consumir preferentment abans de: agost 2018
Productor: Enric,  Lot: 26/2/18




La rossa de Pekín


Última de la sèrie de lagers d'hivern. En aquest cas una lager lleugera de cos, agradable al paladar, fàcil de beure i molt pàl·lida pensada per quan comencen les calors.
En aquesta cervesa es busca la finor en les maltes i la discreció en els llúpols per gaudir bé els tocs afruitats i lleugerament sulfurosos del llevat. La rossa de Pekín a més es cou amb aranges fresques per subratllar els tocs cítrics i aportar un punt acidesa. Aquesta combinació la fa una cervesa ideal per a apagar la sed. Es pot prendre sola o acompanyada de qualsevol aperitiu.
Donat l'orígen xinés de les aranges, portades a Europa en temps de Marco Polo, l'hem batejat com la Rossa de Pekín, en honor a la pel·licula francesa del 1967, un clàssic del gènere europeu de pel·licules d'espíes.


Estil: Fruit lager
Presentació: ampolla mitjana amb blau cel
Graduació alcoholica: 6º
Amargor: 22 IBUS (international bittering unit)
Poder caloric: 150 Kcal/ampolla de 33 cl.
Temperatura òptima de consum: 4-6º
Consumir preferentment abans de: agost 2018
Productor: Enric,  Lot: 22/1/17

Vota la rossa de Pekín