La vermella

Aquesta és una recepta que entraria en la categoria de l’arqueologia gastronòmica cosa que ens obliga a remuntar-nos a la història per explicar-la. Fins al segle XVI l'ús de la remolatxa i molts altres aliments que fermentaven fàcilment estava molt estès arreu d'Europa. Però a partir de la Llei de la puresa de la cervesa, decretada per Guillem IV de Prusia on s'estableix que la cervesa sols pot portar aigua, ordi i llupol, l'ús d'hortalizes es limita a les zones fora del seu abast legal. Aquesta mesura, que va ser la primera regulació d'un aliment, no era deguda a la protecció dels consumidors, si no a que el Rei era qui controlava econòmicament tot el mercat del grà. 

La cervesa que us presentem s'inspira una recepta d’Irlanda del nord del s.XVIII, testimoni de l'estil que es feia malgrat la prohibició a l'Europa continental. En aquella època l’accés a la malta d’ordi no era fàcil per a l’Irlanda del nord ja que el seu cultiu es donava més al sud del país. Per obtenir una cervesa de més grau sense haver d’usar més malta s’afegia remolatxa vermella al most. La remolatxa aportava els sucres fermentables que es transformarien en alcohol, però també aportava un característic sabor i un color vermellòs que la delatava. Amb el temps s’han aconseguit maltes torrades que proporcionen un color similar i l’estil irish red ha esdevingut un clàssic. La remolatxa ha deixat d’usar-se en aquest estil i tan sols en algunes produccions casolanes d’alguns pobles irlandesos, que conserven la tradició oral, on s’ha conservat la recepta original.

La vermella, tot i que s'inspira en els estils irlandesos, de caracter més aviat maltòs, busca un nou camí més atrevit on la remolatxa es veu potenciada pels llúpols moderns com el mosaic, que ajuden a equilibrar la dolçor amb una amargor moderada molt floral i una sensació en boca a mig camí entre l'amargor, la dolçor i un punt d'acidessa procedent del blat que dona una agradable lleugeresa.

El resultat és una cervesa agradable i de sabor sorprenent. L’aroma recorda a terra, flors i fruites vermelles com la xíndria, la cirera. El gust, combinació de la remolatxa fermentada amb el llevat irlandés, és floral i fruitòs. Evoca maduixa, mores, cireres d’arbòç, molt rústic però alhora lleuger. Servida fresca és suau i lleugerament herbal, a mesura que s’atempera, apareixen les maltes dolces. Té un bona entrada en boca i una agradable sensació d’escalf en panxa. Ideal per acompanyar carns vermelles i com a copa per després d’un bon sopar.

Estil: Red ale

Presentació: ampolla mitjana amb tap vermellòs

Graduació alcoholica: 6,4º

Amargor: 26,5 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 193 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 4-6º

Consumir preferentment abans de: juny 2019

Productor: Enric,  Lot: 15/2/19

Vota la cervesa vermella