Popeie

Un any més, amb l'arribada de la tardor , podem saborejar una scottish strong, popularment anomenada wee heavy. Les escoceses són cerveses denses, profundes, càlides, molt maltoses i poc o gens amargues.
 

El seu rang alcohòlic es situa en la banda alta, entre els 6,5 i els 10º, que s’aconsegueixen amb un llarg macerat amb molt cereal i la mínima aigua per aconseguir un most dens i caramelitzat, que encara es concentra més degut a una llarga cocció que el deixa més caramelitzat. Aquest most tan ple de sucres es sotmet a una intensa i llarga fermentació per aconseguir un perfil net clarament maltòs i càlid amb aromes de mora i figa.

La Popeye beer és un bon exemple d’aquest estil. Amb els seus 8º compleix amb la dita escocesa de que recordes la primera que veus però mai no recordes la última. És una cervesa que requereix haver dinat o sopat abans de prendre-la, de fet la seva dolçor la fa ideal com a postre. Cal prendre-la a temperatura ambient i no vol pressa, s'ha de saborejar a poc a poc disfrutant del regust de les maltes darrera cada glop, tal com seria un oporto al món del vi.

Estil: scottish strong
Presentació: ampolla de 33cl amb tap taronja
Graduació alcoholica: 7º

Amargor: 28 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 300 Kcal/ampolla
Temperatura òptima de consum:  12-14º

Consumir preferentment abans de: desembre 2018

Productor: Enric,  Lot: 16/3/2017

Vota la Popeye beer

Fresh hop

La flor del llúpol és el gran additiu de la cervesa. Li aporta l'amargor, part del gust i bona part de l'aroma. Com totes les flors, els aromes del seu pol·len es perden exponencialment amb el pas del temps. Setembre és l'època de recol·lecció del llúpol. I com cada any aprofitem aquest mes per fer una elaboració amb llúpol fresc recent collit a Bordils. 

Per gaudir d'aquesta frescor una recepta d'una pale ale discreta amb baix contingut alcohòlic que no robi protagonisme al convidat del setembre i els seus subtils aromes cítrics i herbals. La cuinada està feta amb la tècnica "continus hopping" en la que s'addiciona llúpol periodicament en les diferents fases de cocció.

Estil: american pale ale

Presentació: ampolla mitjana amb tap verd

Graduació alcoholica: 5,4º

Amargor: 32 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 155 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 4-6º

Consumir preferentment abans de: novembre 2017
Productor: Enric,  Lot: 2/9/2017

Vota la de llúpol fresc

Albión

Els estils americans estan de moda i això és innegable. Sols cal anar a qualsevol cerveseria especialitzada per veure que gairebé dominen el mercat de les cerveses artesanals. El dany col·lateral d'aquesta moda és que avui dia és gairebé impossible trobar estils clàssics. Als socis productors del Club ens agrada molt fer cerveses de vanguarda però també reivindiquem la supervivència dels clàssics com part d'una cultura gastronòmica que no podem perdre. Amb l'Albión iniciem l'expedició que cada tardor fem pels estils britanics.
L'estil Bitter es un estil molt ampli que inclou cerveses de 3 fins a 7º d'alcohol i de daurades a ambarines. Però tenen en comú que l'aroma predominant ha de ser el del grà. L'Albion és una Bitter clàssica feta amb ingredients tipicament anglesos que podria considerar-se una cervesa de sessió donada la facilitat per beure-la.

Estil: english bitter

Presentació: ampolla mitjana amb tap daurat

Graduació alcoholica: 4,3º

Amargor: 40 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 149 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 6-8º

Consumir preferentment abans de: gener 2018

Productor: Pablo,  Lot: 2/9/2017

Vota l'Albión

Saison rossa

La "saison" és un estil de cervesa que després d'estar a punt de desaparèixer, en els darrers anys s'ha convertit en una especialitat de culte dins el món cerveser. Es tracta d'una especialitat de temporada d'estiu que es produeix a Valònia, la part francòfona de Bèlgica. Originalment s'elaborava al final de la primavera per durar a través dels mesos d'estiu quan encara no existia la refrigeració. Havia de ser prou resistent com per conservar-se durant els mesos de calor, però no massa forta per ser resultar refrescant durant l'estiu. Ara s'elabora durant tot l'any en petites cerveseries artesanals valones, que reflecteixen els seus orígens com a casa rural. Algunes cerveseries artesanals dels EUA van recuperar l'estil i des de llavors s'ha popularitzat com una de les cerveses més singulars que es poden provar.

Aquesta cervesa fa servir un llevat especial que fermenta en un rang de temperatura més elevat que els altres, pel que resulta ideal per tenir-la fermentant quan arriba la calor. Aquest llevat produeix èsters en abundància que li confereixen un sabor peculiar, entre  frutal i floral com poques varietats. 

És una cervesa molt clara, fàcil de beure i apte pels no cervesers. Ideal com a aperitiu. 

Estil: saison
Presentació: ampolla mitjana amb tap platejat

Graduació alcoholica: 5º

Amargor: 26 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 135 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 2 - 4º

Consumir preferentment abans de: desembre 2017

Productor: Enric,  Lot: 28/5/2017

Vota la saison 

La garrofera

Una cervesa típicament tardoral de caràcter suau, dolç i agradable al paladar. Les porter són cerveses negres on predominen les maltes per damunt de tots els altres ingredients. El seu color marró intens s’aconsegueix amb maltes torrades i caramelitzades carregades de sucres no fermentables que sobreviuen al procés de fermentació i són les que li aporten el caràcter dolç.

En aquesta ocasió buscava ressaltar la dolçor terrosa de la garrofa, una tavella que malgrat ara es poc apreciada temps enrera s’usava com a succedani de la xocolata. D’entre les maltes presents en aquesta cervesa també hi ha una important presencia de malta xocolata, una malta d’ordi que té uns aromes que recorden al cacau i que es barregen amb el gust la garrofa de forma molt bona.

Aquesta és una cervesa de tres glops malgrat la seva graduació. Per gaudir-la bé no convé que estigui massa freda. Se li aprecien aromes de nous, castanyes i cacau i una sensació en boca agradable que la fa molt bebible a totes hores.

Estil: english porter
Presentació: ampolla mitjana amb tap vermell fosc

Graduació alcoholica: 4,9º

Amargor: 33 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 166 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 12º

Consumir preferentment abans de: desembre 2017

Productor: Enric,  Lot: 6/10/2016

 Vota la brown porter amb garrofa

Trapista

Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. 

La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. 

Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Tots ells s'han mantingut fidels a les seves receptes, les quals guarden com el secret més valuós de l'abadia, i també als mètodes tradicionals que els han donat fama. El que si que ha canviat és que en comptes de proveir a la comunitat més propera, en l'actualitat exporten arreu del món, fins a punt, que les cerveses d'abadia són considerades avui per avui de les millors que es poden trobar.

Aquests monestirs s'han convertit en un atractiu turístic i, tot i que són objecte de peregrinació de cervesers d'arreu, no permeten la visita als obradors per mantenir el secret del seu mètode.

Òbviament la cervesa que he elaborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és un dels estils trapistes: la belgian dark strong, o sigui una cervesa forta i fosca, color bronze, cos i alcohol. La base és en principi simple: molt cereal i poca aigua, resultat del qual dona una producció molt minsa i concentrada, i per tant, molt alcohòlica, que a sobre es cou amb sucre candi, amb la qual cosa s'incrementa encara més el seu grau. Naturalment el llevat ha de ser trapista doncs pocs llevats poden resistir nivells de concentració d'alcohol tan elevats. Aquesta en concret ha fermentat en tres etapes durant 5 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most tan dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa però als pocs minuts es nota en el cos en forma d'escalfor a la panxa. No s'ha de servir molt freda.

No és una cervesa d'aperitiu ni de glop llarg. Al contrari, és una cervesa per beure amb un bon àpat, o després tot fent una copa, glop a glop bevent-la a poc a poc, com si es tractés d'un brandy o un licor.

Estil: belgian dark strong

Presentació: ampolla mitjana amb tap daurat

Graduació alcoholica: 9º

Amargor: 32 IBUS (international bittering unit)

Poder caloric: 290 Kcal/ampolla de 33 cl.

Temperatura òptima de consum: 12-14º

Consumir preferentment abans de: setembre 2018

Productor: Enric,  Lot: 8/4/2017

Vota La Trapista

Bones vacances i fins al setembre

Un cop feta l'assemblea, amb totes les comandes de juliol distribuïdes i les tasques de manteniment d'equips fetes, baixem persiana fins al setembre on ens trobarem de nou amb el catàleg de cerveses 2017-2018. Bones vacances i fins al setembre!!